Sense més
caus en el compte
i t'adones quasi sense voler
d'aquelles coses que no volies veure,
d'aquelles coses que et tiren pel terra,
entre escopinyades i arraps.
Entre mentides bojes que acaben sortint,
entre paraules dites amb la més pura ràbia,
paraules que sembla que siguen mentida
entre tant d'argument incoherent.
I les dius, i les repeteixes sense vacilar,
doncs tin en compte els teus actes,
i la responsabilitat que es desprén d'ells.
Una ment que ja no és innocent,
després d'haver sigut maltractada,
una ment que ja no és víctima,
després d'haver dit tanta merda.
Incongruent. Egoïsta. Hipòcrita.
Arrossegant veritats pel terra.
I és això el que t'acaba cosint les ferides
quasi amb crueltat, inclús amb pressa,
i és la veritat la que acaba pegant-te la bofetada.
El gust amarg de la ràbia, dels sentiments
lliscant entre impotència.
I un dia, sense més,
t'adones que prengueres la decisió correcta,
i ha costat, i t'ha dut el teu temps,
i t'ha fet dubtar a cops, però res és tan agraït
com saber que has pres la decisió correcta.
Scherbatsky
