Com et trobe a faltar.
Baix la pluja, baix el seu reflex.
Baix els llençols.
La teva risa i el teu plor.
Els sentiments que a cops amagaves
entre la boira de la foscor.
Com trobe a faltar quan no recordaves
ni tan sols que jo era amb tu,
i que quan t'adonaves,
corregueres demanant perdó
sent mil cops tu.
Com trobe a faltar veure els teus ulls,
que em diguen tot allò que voldries fer amb mi,
encara que fora impossible,
encara que no es puguera,
i que porten un "et necessite"
gravat al teu iris obscur.
Com trobe a faltar els teus abraços,
com una mena d'habitació càlida
on els records no existeixen,
només puc sentir la teva respiració entretallada
i sentir com el temps es dispara.
Ara reste adormilat al saló,
fred i inert.
S'apaga la llum i ningú em desperta.
Com trobe a faltar que em despertes
amb un càlid bes als llavis
i un anhelant "t'estime"
contingut al somriure.
Desitjaria que em despertares,
necessitada de carícies incompletes,
i que em portares ràpid de la mà al llit,
en lloc d'estar oblidat aquí,
estant tan lluny de mi.
Mai vaig imaginar, noia,
que em faria tan de mal
que no em trobares a faltar
tant com jo ho faig ara.
Et trobe a faltar,
en definitiva.
Scherbatsky
