Com passa el
temps
passa la vida.
El temps passa.
Ha passat el
moment,
han passat els dies,
han passat els anys,
i açò segueix i
no espera.
Que estic trista,
que no puc,
que no ho
aguante.
Que no em van les
cames ni el cervell.
Que em tiraria a
terra i cridaria.
Aquesta pena que
naix a dins,
que et crema i et
destrossa.
La pena i
l’òstia.
I no m’abandones
el cap,
no m’abandones l’ànima.
No m’abandones!
No sé si és un
desig
o potser una
suplica.
I sí, com deia ma
tia,
Com passa la
temps, passa la vida.
Ha passat la vida
i tu has mort.
