Per sempre, amic.

Tenia els cabells negres com la nit i uns ulls verds que brillaven en la foscor més absoluta. Quan em visitava per les nits, creia xerrar només amb dues esferes blanques i verdes que em miraven fixament un poc més amunt dels meus propis ulls.Mai vaig fixar-me en la roba que duia a sobre, ni en res més respecte a la seua anatomia. Sabia que tenia dos braços, dos cames, però, res em cridava l'atenció. Només a cops em ve a la memòria un somrís mig tort que feia de vegades.Tampoc vaig preguntar-li mai l'edat, pèro, estava segura que ell va crèixer al mateix cop que jo.
La primera vegada que vaig ser conscient que parlava amb ell, no comptava jo amb més de set anys. És clar que ja feia temps que mantenia converses amb ell, però, fins que els meus pares no em preguntaren si tenia un amic imaginari, no vaig donar-li importància.Poc a poc, vaig anar creant-me la seva imatge i personalitat al meu gust; ja no era només una veu que contestava els meus raonaments infantils. Allò que mai vaig poder crear va ser la seua veu, ja que la seua meu era la meua, i només sonava a dins del meu cap. Per això mai vaig saber ben be com era.Vaig anomenar-lo Jack. Per res en especial.
Durant els anys següents al nostre primer encontre formal i conscient, passarem per diverses etapes. A cops el veia a totes hores quan estava sola i m'agradava que ell estigués amb mi; com que em sentia rara per veure'l i l'apartava dels meus pensaments. Però, allò mai va impedir que sempre tornara a aparèixer.Mai vaig pensar que Jack apareixia perquè jo em sentira sola o perquè no tingués amics; sinó que, simplement, era per a mi com un dels meus millors amics. A més, tenia l'adient de que mai em jutjava, ja que sempre apareixia quan jo el cridava i només parlavem de temes que a mi m'interesaven. En eixe sentit, era un exel·lent amic, i mai es va queixar.
Recorde amb un somrís als llavis que en els llargs viatges en cotxe, ell viatjava sempre amb mi, pujat a la baca o anant amb monopatí pel damunt del "llevapor" de les carreteres, fent piruetes per l'asfalt mentre jo el mirava bocabadada i feia carasses d'admiració.També recorde que els seus llocs preferits per aparèixer eren les llargues estones per la vesprada mentre feia els treballs de classe, o mentre anava o tornava a algun lloc. Però, mai, només que en contades ocasions, s'apareixia en ma casa per la nit. Mai vaig preguntar-li on vivia ni d'on era.
Al llarg del temps, vaig anar creixent i ell amb mi. Quan vaig complir els catorze anys, ell ja hauria fet els setze de bon tros, i feia que ja xerravem bastant poc.Simplement perquè cada cop li dedicava menys temps a estar sola o a pensar en ell, sense voler.
Dies abans que s'enanara per sempre, tinguérem una forta discussió. A sovint discutiem sobre coses que jo veia injustes o que m'atreien l'atenció, però, no com aquell dia. Estava enutjadissima perquè encara que ell només intentava que jo vera els diferents punts de vista del tema, sabia que jotenia raó i ell s'empenyava en dur-me la contraria. Així que sense més ni més, el vaig manar a pondre. Mai ho havia fet, i em vaig penedir el mateix segon que ho vaig fer. Però, pobre d'ell, va explotar després de set anys i va cridar-me a meitat del carrer que s'enanava a pondre per sempre.Tres dies després, mentre restava en casa una estona, va aparèixer de sobte. La meva pena va desaparèixer de sobte, però, va tornar al veure la seva cara. No em va donar temps a dir-li que estava penedida, que per a mi ell era molt especial; perquè ell amb un somriure mig tort es va limitar a dir-me que els meus somnis es farien realitat.Va girar sobre seu, i abans de que desapareixera del tot, vaig preguntar-li amb veu quasi inteligible:-Tornaràs?La seva resposta va ser clara i concisa.-No.
I de fet, fa tres anys que compleix la seua promessa. Ara em sorprenc recordant-lo a cops mentre pense en tonteries i s'emescapa un somrís al pensar que el meu millor amic durant molt anys, he sigut jo mateixa disfressada dels anhels, somnis i pors de la infantessa i que, a hores d'ara, ja no tenen cabuda en el meu món.Adéu, amic, adéu...T'he deixat enrere...Per sempre.