16.9.10

37.Born Again.

http://www.youtube.com/watch?v=8T4J5Z08-sg&feature=related

"-Vull nàixer de nou, tindre tota la vida per davant. Saber disfrutar el primer moment en que vaig notar una llàgrima de plutja rodar pel meu cos. Estar nét, sense cap secret; amb el cos pur i lluent, com acabat de treure del ventre matern. Vull repetir totes aquelles coses que no vaig saber apreciar en el moment oportú. El primer cop que vaig surar sobre l'aigua, el primer perfum que vaig saber olorar, la primera carícia que em feren, el primer plor davant la primera tristessa, el primer somriure...
No vull llistes d'errades, només vull viure un altre cop per disfrutar açò de nou... No vull que s'escape tan aviat, vull que es quede amb mi... Saber si la meva vida haguera sigut diferent, si haguera comés menys errades, si haguera conegut a la mateixa gent... Segur que si.
Després tornaria a aquesta vida, a la gastada, a la plena de sentiments i persones que duc cada dia amb mi. No la puc deixar, ara no... és massa prompte... Sacrificis, sofriments i esforços, però, després de tot, meva... No tinc cap altra, no puc tornar a nàixer..."

Note que el vent em mou el cabell, i m'enric.
Fem tocar els nostres muscles de manera suau, mentre una mirada de reull s'escapa cap a l'horitzó. Tu també t'enrius. Les puntes del nas es toquen, com en un bes imaginari.
Crec que aquesta vida no està tan mal.

9.9.10

36. Abans i després.


Quantes diferències poden haver-hi entre l'abans i el després?
És el temps qui esborra la nostra relació, ó són els sentiments envoltats de paraules dures?
Quants cops hem passat de l'abans al després? Quants cops ens hem perdut en el després oblidant l'amistat i vivint en el silenci?

Vivia en l'abans. Era perfecte, estable, controlable...M'agafava a l'abans sense voler oblidar-lo, però, el després sempre arribava implacable i acabava amb nosaltres...
Vivia en el després. En l'esperança de retrobar-nos, de recordar tots els nostres moments, de perdonar i oblidar...Però, res era igual. Enyorava tant l'abans...

Visc en el present, crec que ja és hora d'oblidar l'abans i deixar el després per a més endavant.
M'he cansat de mirar enrere, de perdonar i oblidar, de intentar que tot siga com abans i no rebre resposta...

Crec que ja és hora de seguir endavant perquè tu ja fa temps que ho has fet.

Maria.

7.9.10

Ràbia, foc i destrucció!


Em senc ridícula anant darrere de gent que no li importa una merda què pense. Ser el centre del món està sobrevalorat, però, la gent no se n'adona... Estic més que farta. De les històries a mitjes i dels relats inacabats que em fan sofrir tonta i injustament.
Preferixen els secrets, les males cares, els crits i els enfrontaments; i rebutjen qualsevol persona disposta a fer un esforç i intentar solucionar els problemes. Rebutjen a gent com jo.
Sabeu què? Que cada vegada, tinc menys ganes d'enterar-me i d'ajudar a la gent en els seus problemes, perquè l'únic que obtinc és marginació i pors. Com he de dir que l'amistat per a mi és el més important? Que no jutge a ningú prematurament?
Cada vegada més m'agradaria viure en la ignorancia. Pot ser és un sentiment cobard... però, s'està tan bé en la ignorancia, sense saber els problemes dels demés i sense poder jutjar a la gent...
En els amics s'allarga la paciència, però, a mi se m'està acabant per moments...

Promet que per a la pròxima hi haurà una bona entrada.

Maria.

Mis datos.