42.Sol rac

Ulls foscos com la nit que em persegueixen un cop i un altre i em fan ensopegar amb la llum que vull mantindre dins meu…

De nou, es creuen les mirades i apareix renovat el sentiment, una sensació que arriba però, no marxa, es queda sense més...

Ací està de nou...la mirada... la mirada magnètica que em fa tremolar tot el cos. I aleshores note el colp, que em deixa quasi sense respiració, que m’agafa i m’hipnotitza...i note l’atracció que em fa caure i mirar-te, dos segons, no més, perquè no vull que una mirada diga tot allò que intente callar...

I tu? Sents el mateix... o acàs m’equivoque?  Acàs quan ens troben les nostres mirades no sents el mateix;  no sents la sensació immortal que ens recorre, i que ens fa apartar la vista, temorosos de dir-nos coses silenciosament?

M’agradaria saber què penses, que sents; perquè alguns cops són somriures i altres mirades inexpressives, i al mateix cop tan sensuals...que em plenen de vida nova, que alimenten el meu esperit d’aventures, i que em facin  ganes d’aprendre coses noves, de desfer aquesta insensata rutina humanitzada que em doblega a caminar endavant, lluny de tu i les ganes de...

Una vesprada. Només demanaria una vesprada, primer al parc i després al llit; per conèixer més enllà d’aquesta mirada, i saber si valdria la pena o no... si les ganes que tinc de besar-te i de recórrer la teua pell mereixen la pena, o només ets una simple il·lusió que s’esvairia com les gotes de pluja...com un encanteri de màgia mal realitzat... Però, estic quasi segura que no és així i que tu també voldries una vesprada amb mi...

Fidelitat. Què és fidelitat? Tinc ganes de sentir-me lliure; però, no vull perdre allò que significa la paraula fidelitat... Coses diferents, i tanmateix, el mateix problema...

Senc que et necessite, que sense tu no seria el mateix........ i em fa por.