Em sembla increïble com ací, on jo reste aseguda, el sol ja ha marxat fa estona, deixant un estel d'obscuritat darrere seu; i com on tu restes tirat a sobre del llit, contemples els últims rajos, els últims moments del dia mentre mires al sostre i no veus res. Els ulls no et responen, els meus tampoc ho fan. Sembla que miren a un punt fixe de l'univers, però, en realitat suren entre memòries i cançons que ni tan sols han escoltat.
Pense en un dels teus somriures mentre el sol encara no s'ha amagat, en un racó amagat de la mar, i tanmateix al costat de la sorra. Pense en tot allò que no dic, i les raons moren abans de sortir. I em pregunte si tenen raó de ser, si calen, si no seria millor oblidar-les.
Penses en la silueta de les meues cames retallada contra la lluna, mentre una llum s'encén i no saps d'on ve, i tampoc vols saber-ho. Penses en les respiracions fent-se una sola. Penses en tot allò que no dius, i les raons moren abans de sortir. I penses en si importen. Penses en si importa alguna cosa més que seguir sentint els grills que canten en eixa nit sense estreles, sense futur, destinada a esborrar-se en la sorra des de la qual jo mire el teu somriure, i dibuixe paraules en la sorra. Paraules que he dit poc, i tanmateix signifiquen tant. Paraules de què? I passes la mà sobre les paraules. I les esborres, perque són paraules buides. Fas peces les paraules que escribim. Peces de què? Segueixen sent peces buides.
I torna a sortir el sol on reste aseguda, i et sorprén la obscuritat al llit. I penses en recuperar les paraules escrites a la sorra, i jo passe la mà a sobre d'elles i les faig peces, perque semblen buides.
I de cop i volta penses en mi, i jo pense en tu. I és graciós, perque ni tan sols ens coneixem.
Pense en un dels teus somriures mentre el sol encara no s'ha amagat, en un racó amagat de la mar, i tanmateix al costat de la sorra. Pense en tot allò que no dic, i les raons moren abans de sortir. I em pregunte si tenen raó de ser, si calen, si no seria millor oblidar-les.
Penses en la silueta de les meues cames retallada contra la lluna, mentre una llum s'encén i no saps d'on ve, i tampoc vols saber-ho. Penses en les respiracions fent-se una sola. Penses en tot allò que no dius, i les raons moren abans de sortir. I penses en si importen. Penses en si importa alguna cosa més que seguir sentint els grills que canten en eixa nit sense estreles, sense futur, destinada a esborrar-se en la sorra des de la qual jo mire el teu somriure, i dibuixe paraules en la sorra. Paraules que he dit poc, i tanmateix signifiquen tant. Paraules de què? I passes la mà sobre les paraules. I les esborres, perque són paraules buides. Fas peces les paraules que escribim. Peces de què? Segueixen sent peces buides.
I torna a sortir el sol on reste aseguda, i et sorprén la obscuritat al llit. I penses en recuperar les paraules escrites a la sorra, i jo passe la mà a sobre d'elles i les faig peces, perque semblen buides.
I de cop i volta penses en mi, i jo pense en tu. I és graciós, perque ni tan sols ens coneixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada