500 dies...

"-Sempre fas allò que vols, no? (Riu i es miren). Mai volgueres ser la parella de ningú i ara ets la dona d'algú.
+També m'agafà per sorpresa.
-Crec que no ho vaig a entendre mai. Vull dir, no té sentit.
+Només va passar.
-Clar, però, és això allò que no entenc. Què és el que va passar?
+Un dia vaig despertar-me i ho vaig saber.
-Saber què?
+Allò que no vaig tindre mai clar amb tu.
(...)
-Saps què és el pijor? Adonar-te que allò en que creies és pur fem. Això sí és una merda.
+Què vols dir?
-Ja saps..., el destí, les ànimes bessones, l'amor vertader... i totes aquelles tonteries de contes de fades. Tenies raó.
+No...(Riu).
-Sí. Què? Per què somrius?
+Tom...
-Què? Per què em mires així?
+Bé, saps... és perque un dia estava sentada en una cafeteria llegint Dorian Gray i un xic s'apropa i em pregunta pel llibre... I ara és el meu marit.
-I això què té a veure?
+I si haguera anat a veure una pel·lícula? I si hagués anat a un altre lloc a dinar? I si hagués arribat deu minuts més tard? Estava... Estava predestinat. I tot el temps pensava: "Tom tenia raó".
+No...(Riu).
-Sí, ho pensava...(Riu). Només és que era sobre mi sobre qui no tenies raó. "

Les casualitats. Què fariem sense elles?

Scherbatsky.

63. Inseguretat

Inseguretat

La inseguretat.
Amarga sensació de despreniment,
que se't penja al pit.
Quants cops dessitjaria desfer-me de tu,
i cap ho aconseguisc.

Cada petit detall que ix de la normalitat absoluta,
cada paraula freda,
cada mirada distant,
cada bes negat,
la desperta a ganivetades.

Cada detall el pense mil i una voltes,
sense ser capaç de ser en res més.
Em destrossa i em comdemna,
m'apressa a l'interior de la meua ment,
aparentment sense cap raó.

I cada pregunta que es formula,
deixa de tindre sentit davant teu,
només troba silenci
perque acaba morint als llavis mullats
de llàgrimes enceses en impotencia.

No sé qui soc.
Qui sóc, en realitat?
Qui està ahi?
Qui m'estima?
Tot són preguntes sense resposta.

S'apodera dels somnis.
dels somriures,
i et perds en desilusions,
en promeses que escoltares un cop
pero que mai es realitzaren.

Et perds en plors desganats furiosos,
sabedor que allò del que tens por
acabarà passant
i no hi ha remei per aturar-ho,
sense saber realment, què passa.

Tens por, tens por de que no vagen bé les coses,
tens por de perdre-les,
i al mateix temps no les disfrutes.
I esborres sentiments
perque tens por que ningu els valore.

A la fi la teua ment és com un camp encés,
sense flors, plagat de silenci,
cremat per les mateixes flames
que tu encengueres,
sabedora de què podria passar.

Un somriure, un petit somriure,
creix en aquest cap cremat.
Apaga les inseguretats d'un cop.
Que no s'esborre el somriure,
ni les paraules que l'acompanyen.


Dis-m'ho,
vull escoltar sentiments,
tocar somriures i sentir mirades.
Vull reviure eixos moments
tots els dies, un cop i un altre.

Scherbatsky

Think #1

Being sincere, don't know. Being dishonest, don't know either. When you aren't need, and don't exactly know why the thought is going on.

Sick Mind

My mind is sick.
Sick is my mind.
If my mind's sick,
it's probabably
'cause u did a great job.

Scherbatsky.