63. Inseguretat

Inseguretat

La inseguretat.
Amarga sensació de despreniment,
que se't penja al pit.
Quants cops dessitjaria desfer-me de tu,
i cap ho aconseguisc.

Cada petit detall que ix de la normalitat absoluta,
cada paraula freda,
cada mirada distant,
cada bes negat,
la desperta a ganivetades.

Cada detall el pense mil i una voltes,
sense ser capaç de ser en res més.
Em destrossa i em comdemna,
m'apressa a l'interior de la meua ment,
aparentment sense cap raó.

I cada pregunta que es formula,
deixa de tindre sentit davant teu,
només troba silenci
perque acaba morint als llavis mullats
de llàgrimes enceses en impotencia.

No sé qui soc.
Qui sóc, en realitat?
Qui està ahi?
Qui m'estima?
Tot són preguntes sense resposta.

S'apodera dels somnis.
dels somriures,
i et perds en desilusions,
en promeses que escoltares un cop
pero que mai es realitzaren.

Et perds en plors desganats furiosos,
sabedor que allò del que tens por
acabarà passant
i no hi ha remei per aturar-ho,
sense saber realment, què passa.

Tens por, tens por de que no vagen bé les coses,
tens por de perdre-les,
i al mateix temps no les disfrutes.
I esborres sentiments
perque tens por que ningu els valore.

A la fi la teua ment és com un camp encés,
sense flors, plagat de silenci,
cremat per les mateixes flames
que tu encengueres,
sabedora de què podria passar.

Un somriure, un petit somriure,
creix en aquest cap cremat.
Apaga les inseguretats d'un cop.
Que no s'esborre el somriure,
ni les paraules que l'acompanyen.


Dis-m'ho,
vull escoltar sentiments,
tocar somriures i sentir mirades.
Vull reviure eixos moments
tots els dies, un cop i un altre.

Scherbatsky