White Sparrows - Teuladins Blancs

Una de les millors balades d'amor que s'han escrit mai. Ací teniu la versió en anglés i en castellà.

WHITE SPARROWS - BILLY TALENT

Today I walked down our old street
Past the diner where we'd meet
Now I dine alone in our old seats
The cold wind blows right through my bones
And I feel like I'm getting old
But I wish I was getting old with you
I held your hand when we took shelter from the rain
She laughed as we picked out our children's names

White sparrows fell from heaven and carried her away
Black arrows cut the strings of my
heart, I kneel and pray

Her clothes hang in the closet still
The phone sits on the windowsill
And every time it rings it gives me chills
My heart just stopped when I was told
Doctor, doctor, on the phone
Said my love was never coming home
I hold your casket gently walking to the grave
Dark clouds eclipse the sun won't shine again

White sparrows fell from heaven and carried her away
Black arrows cut the strings of my
heart, I kneel and pray

They gave her one more day
To say the words I couldn't say
I'm crying in pain, crying in pain

And I'm not looking for answers
No, I'm not looking for answers
But dear God, why did you choose her?

White sparrows fell from heaven and carried her away
Black arrows cut the strings of my
heart, I kneel and pray

They gave her one more day
To say the words I couldn't say
I'm crying in pain (crying in pain)
Crying in pain
Our love will remain
I'm crying in pain. www.youtube.com/watch?v=Y3AE52DwXxY

TEULADINS BLANCS - BILLY TALENT

Avui he passejat pel nostre antic carrer
he passat pel restaurant en el qual ens vam conèixer
ara sopo sol en els nostres antics seients.
El vent fred em travessa fins als ossos,
i m'adone que m'estic fent vell,
però tant de bo pogués envellir al teu costat.
Et vaig agafar de la mà mentre ens refugiavem de la pluja,
ella reia mentre escollíem els noms dels nostres fills...

Teuladins blancs van caure del cel i se la van endur.
Fletxes negres tallen les cordes del meu cor,
m'agenollo i rés.

La seva roba encara està penjada en l'armari,
El telèfon està en el ampit, i cada vegada que sona, em donen calfreds.
El meu cor es va parar quan em van dir doctor, doctor, al telèfon.
Va dir que el meu amor mai anava a tornar a casa.
Subjecte amb delicaletza el teu taüt de camí cap a la tomba,
els núvols foscs eclipsen el sol que no brillarà de nou.

Teuladins blancs van caure del cel i se la van endur.
Fletxes negres tallen les cordes del meu cor,
m'agenollo i rés.
Li van donar un dia més per a dir les paraules que jo no vaig poder dir.
Ploro de dolor, ploro de dolor.
I no busco respostes, no, no estic buscant respostes.
Però, Déu, perquè la vas triar a ella?

Teuladins blancs van caure del cel i se la van endur.
Fletxes negres tallen les cordes del meu cor,
m'agenollo i rés.
Li van donar un dia més per a dir les paraules que jo no vaig poder dir.
Ploro de dolor,
ploro de dolor.
Quedarà el nostre amor,
ploro de dolor...