El Manga com a font d'inspiració.

El Manga com a font d'inspiració ...

El manga és una paraula japonesa utilitzada per a designar a la historieta general, còmics, etc...

Un dels productes més populars és la serie Naruto, una serie japonesa creada per Masashi Kishimoto i que narra la història d'un jove ninja que vol arribar al més alt.

L'altre dia estava mirant un capitol per casualitat, fent zapping el vaig trobar i contava les vivències del noi a l'esquerra de la fotografia -Sasuke- que, a més, és elmeu personatge preferit.

I em va sorgir una idea com a base d'una petita història.

Espere que us agrade :)

30. LA TERRA

M'aturo al davant de l'entrada. Tot en silenci, tot en calma. No sento ningún soroll, ninguna porta obrint-se, ningun noi venint a saludar-me.

Entro i camino per l'empedrat del carrer suaument, sentint la brisa del aire tocant les fulles dels ametllers.

Miro cap al majestuos pont del poble, encara mantenint-se dret damunt del riuet que corre.

Plou; les gotes de pluja lluiten per fer-se un lloc en el seu llit i dormir per sempre.

Només la brisa dels arbres bellugant-se i el transcurs del riu...

Continuo endavant, poc a poc, mirant només l'empedrat del carrer, no puc, no vull, no vull mirar cap al cel.

Els núvols grisos descarreguen tota la seva tristor a sobre meu...miro cap amunt. Cap al cel.

Tot està destruït i maltret. No ho reconec.

Les tendes del cantó, la biblioteca, les cases dels meus amics, el parc... Tot per terra.

Al pont hi destingeixo les marques dels projectils en la pedra.

Tot per la terra.

Tot per l'inútil guerra.

Camino seguint la serpentejant vorera, m'aturo al costat de la tenda on comprava tots els dies les meves llepolies. Miro la porta del marc desencaixada, les finestres apedregades, està tot ple de cristalls pel terra. Tanco els ulls i sembla que senta la veu aguda del botiguer preguntant-me per la meva mare.

Però, no sento res, és la meva imaginació.

M'aturo al costat de la biblioteca, els llibres pel terra, cultura morta, poble mort.

M'aturo al costat de la casa d'Anna. Les parets pintades, la porta tancada. El sostre enderrocat al damunt de la casa.

M'aturo al davant del parc. L'herba cremada, clots en el terra. Arbres sense fulles, el soroll mort dels gronxadors a l'aire.

Sembla que veig als meus amics i jo jugant per terra. Faig un somrís i després desperto.

Ni els veig, ni els sento. Són només les meves ganes de que tornen.

No queda res en peu.

Tot per la terra.

Tot per l'estúpida guerra.

Vaig desfent el camí, tornant cap a casa. M'aturo al davant de casa nostra, la porta oberta de bat a bat, tot obscur, ningún soroll.

Vaig fins el marc de la porta. Semblo un estrany visitant una tomba. Noto l'aigua que es filtra pel terra.

Sento un soroll en la cuina. Córrec allí esperant veure-us, però, només és l'ombra d'un gat que té por dels rajos.

Recorro la casa, pas a pas, entro a la habitació meva i dels meus germans. Llits desfets, pobres nens aixecats a mitja nit. El meu llit intacte, jo no estava allí quan tot allò succeí. Colpejo el matalàs amb fúria. Ni un estúpid acomiadament els hi vaig poder fer als petits nens.

Vaig cap al saló, les parets pintades se sang. Sang meva, dels meus germans. Arribo fins el llindar. M'arrimo a la tauleta, miro cap al terra.

Us busco, però, els vostres cossos no estan, se'ls han emportat.

Només queda el vostre últim perfum, de mort.

Només em queda que agenollar-me. Noto encara el terra calent allí on haveu estat.

Ploro; ploro per vosaltres, els meus germans; pel pare; per tú, mamà.

M'acomiado de vosaltres per fi.

Formareu part de la terra que tant ens estimàvem per sempre.

Tot per la terra.

Tot per la nostra guerra.

M.