Tinc necessitat de tu...

Si bé no, qualsevol persona no és necessària per a nosaltres fins que no la coneixem.

Pots anar per la vida tenint els teus amics que són de tota la vida, els del poble, que per a tu ja són de fet, amics de sempre.

Però, un dia sense esperar-t'ho coneixes persones noves, persones noves que normalment, passen a ser necessàries a la teva vida. Necessites d'elles.

Algunes d'elles només seran persones a les quals poder demanar algún favor de tant en tant, altres passaran a ser més que persones que et poden oferir favors al llarg del temps.

Aquestes persones que romanen són amics. Amics que passen a ser igual d'importants com els teus amics de tota la vida, igual que els amics del poble. I que, com pot ser no veus o no parles amb ells amb tanta freqüència com els teus amics de sempre; tindras més necessitat d'ell que dels altres, però, no significarà que apartes a un costat una de les dues parts.

Pot ser penses que mai aconseguiras persones tan especials com les que avuí en dia tens, però, algún dia sortiras a la realitat, on coneixeras persones reals lluny de la xarxa d'internet. Milers de persones les quals seran necessessàries per a tu.

Però, això, al mateix cop, comporta implicació, constància i respecte per part dels dos.

I el perill de caure en la necessitat més absoluta, de no poder viure si no està l'altra persona.

Gràcies papà.

M.