El nostre orgull...

Avuí he vist una pel·lícula que fa temps em recomanaren. S'anomena Persuació, basada en la novel·la de l'autora Jane Austen.

Amb eixa pel·lícula i junt a una altra anomenada Orgull i prejudici que vaig veure també fa unes dies, acaba el temps de les pel·lícules romàntiques aquet mes. Crec que ja he acabat farta de plorar.

Encara que en eixos temps -pel 1800- no era el mateix que avuí en dia, no puc eixar de comprobar que tots sofrim sempre d'una manera o una altra...

Sobre tot a la pel·lícula Persuació, on se li dona un tracte molt especial a l'amistat.

Tot açò, sumat a que fa més de catorze mesos que ens coneixem, m'ha recordat a un poema que vaig ferte fa uns mesos. No te'l vaig donar pensant que era una ximpleria. Però, en realitat, no ho és tant.

Aquí va.

Llàgrimes.

Avuí sense adonar-me'n,

he tornat a recordar-te.

Sense recordar què va passar,

sense recordar perquè ja no estàs al meu costat.

Ha passat tant de temps ja...

Avuí sense adonar-me'n,

t'he recordat.

A tu. Al teu somrís.

A la teua mirada càlida.

A les teues paraules engronsadores.

A la teua risa que m'alegrava el dia.

Al teu primer i estúpid hola.

A aquell primer i últim abraç que ens donarem.

Et recorde, i et faig de menys. Encara no t'he oblidat,

no puc. Impossible. M'has marcat.

Després plore, però, no com altres vegades.

Ara ja només cau una llàgrima.

Una llàgrima perquè sé que estàs ací però,

no per a mi.

Perquè sé que mai més ens veurem.

Perquè vaig intentar que no m'oblidares.

Perquè vaig intentar que m'estimares altre cop.

Però, tot fou en va.

I cau una altra llàgrima.

Per tot el mal que ens férem,

per tot allò que ens diguérem.

Perquè no m'agrada fer-te de menys,

però, tampoc m'agradaria oblidar-te.

Oblidar-te seria com dir que mai t'he conegut,

com fer-te fóra de la meua vida en un segón.

I no vull, no puc. L'esperança encara no m'ha deixat,

per desgràcia o per sort.

I cau l'última llàgrima.

Perqè sóc una estúpida.

Perquè encara em lamente pel que passà,

quan tu ja m'hauras oblidat. Sense esforç, sense aflicció.

Vull donr-te totes aquestes llàgrimes

que han cauen i han caigut per tu.

Perquè són petites, però, boniques.

Perquè demostren moltíssimes coses.

Totes aquelles coses que ens quedaren per demostrar l'un a l'altre

que tan poc importaven.

Maria.