Rialla
És un colp
tallant
a la boca de l’estómac,
és un de repent
que se te’n duu l’aire.
Un sospir que
surt de tot tu,
un sospir que s’escapa
pel cos castigat.
Unes llàgrimes
que
surten dels ulls
secs i apagats,
unes galtes que
tremolen
amb els soroll.
A cops un soroll
que és un escàndol.
De cops, un
soroll sec
que entra i ix
amb ritme creixent.
T’oblides de parpellejar,
de viure i de
fins i tot respirar.
Només sents el
moment,
només sents allò
que arriba sense voler
i que quan passa
fas de menys.
I sense voler, acaba,
es retira
silenciosament, a espasmes,
et deixa buit d’aire,
buit de totes
aquelles coses
que et feien mal
a dins.
Et deixa atontat,
mig endormiscat,
intentant
recuperar l’aire oblidat.
Un somriure queda
després,
esperant que allò
torne
en qualsevol
moment.
Una rialla, un petit moment
on ets tu mateix.
Scherbatsky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada