Paradís imperfecte.
Anem a algun lloc
lluny d'ací,
on ningú puga veure
què fem, què
diem.
Anem a un secret amagat,
on ningú puga saber
com ens sentim.
Anem on ens
porten
els nostres ulls
envenats,
els nostres cors silenciats.
Anem on pugam elegir
en qualsevol
moment
si és dia o si és
nit.
Anem a rondar els
límits
d’allò anomenat
raó
on no importa què hem fet
ni com som.
Anem on només
importe
ara i pugam deixar
enrere el passat,
entre camins de
boira suspesa,
entre camins de
vegetació indecent.
Anem on pugam
palpar
els sentiments
que cada dia
amaguem,
que no sen’s
escapen de les mans,
que no sen’s escapen
de l’enteniment.
On no importe
que
els nostres desitjos
siguen cruels, on
no importe
que es manifesten
els apetits més
immorals.
Allí seràn benvinguts i escoltats.
Anem on les
decisions que prenem
no tinguen conseqüències,
ni mirades cruels com a resposta.
Anem on no es ferixen
els sentiments purs
entre mentides,
entre veritats,
arrossegant-se maltractats
per seguir endavant.
Que no siga el paradís,
que siga
imperfecte,
tan imperfecte
com nosaltres som,
tan imperfecte com volem que siga.
Que la terra ens
estime i que
ens deixe seure a
sobre.
Que el cel ens
regale estreles
per poder somniar
cada nit recordant-les.
Que el vent ens
porte sentiments
escrits en
somriures i en llàgrimes,
i que els recite entre murmuris.
Que la solitud
siga part de nosaltres
i que no ens faja
por,
que siga una més i ens acompanye
en les vesprades mentre xarrem.
Que la llum siga
tèbia, i que banye
tot el nostre cos
mentre surt per l’horitzó.
Que ens desperte l'herba
acaronant-nos la cara
com si forem petits de nou
estesos en un prat ple de colors.
Anem lluny d’aquí,
sense
explicacions, sense arguments,
només perquè sí.
No vols?
És això veritat?
Si no vols, no pateixes,
tornaré d’aquell
paradís imperfecte,
on viuria
construint un demà
per ells, per nosaltres.
Si no vols, no
pateixes,
tornaré algún dia
per portar-te de la mà
i mostrar-te la troballa
del paradís imperfecte.
Scherbatsky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada