53. Gra de sorra

Gra de sorra

Hi ha més grans de sorra,
hi ha més platges on arribar,
hi ha de més forts,
hi ha de més dolents,
tota una varietat més enllà.
No s'està tan sol com pareix
mentre es perd en la dolçor
d'un més enllà,
mentre desapareix, mentre somnia
arribar a una platja deserta,
mentre espera que es faça l'hora
que tinga ganes de tornar a casa.
Mentre espera oblidar tot allò
que darrere ha deixat,
mentre espera que l'obliden
amb fàcilitat, a un racó allunyat.
I podria viure de memòries petites,
de records que no esborrarà,
de ràbies, de plors i llàgrimes,
de somriures, d'estels passats,
d'abraços sincers, de besos furtats,
de paraules mai dites, d'actes mai realitzats,
de persones que no pot oblidar.
Un petit gra de sorra
que rodola fins la mar,
i es dissol mentre nada,
mentre lluita per mantindre's
mentre lluita per arribar al lloc,
mentre lluita per no perdre res.
Però, s'acaba dissolent, inevitablement.
Es perd en l'aigua barrejada
en rancor, en odi, entre tanta gent,
entre tantes coses.
I es sent menut, invisible,
mentre va perdent-se poc a poc,
mentre perd l'identitat, mentre observa
expectant l'aigua en calma.
Pataleja, es resisteix,
lluita per no abandonar.
Però, es desorienta,
perd la noció del temps,
de l'espai, d'allò que és important,
d'allò pel que lluita,
d'allí on vol arribar.
I es cansa. Claudica. S'abandona
a allò que el desfà, a allò
que li resta oportunitats.
I ja no lluita, ja no pot,
se'l enduu l'aigua
a algún racó secret,
per esdevindre
un altre gra de sorra diferent.

Scherbatsky.