15. Un cop.

Aquest és el premi de poesia del 2009 fet el 8/04/08

UN COP.

Queia aleshores plutja d’or i roses,
de les que es confundeixen a l’estiu,
i que, sense cap dubte,
moririen a l’hivern vençut.

S’escoltava de nou la brisa marina,
que els cabells t’acaronanava com la primera vegada,
i que et feia ser captor dels somnis i deliris
que moltes vegades deixares com impossibles.

L’olor dels cristalls blancs que t’engrossava,
el sol càlid que et cobria i et buscava,
el paisatge paradisiac de cel celest i aigua verda.
Recorda, sempre veníem junts aquí, fes memòria.

Si pugueres entreveure entre el meu cabell castany,
i arribar fins els ulls obscurs i vigilants,
et donaries compte, potser,
de tot el mal que a la llarga ens hem fet.

Els mots d’amistat i tendressa,
es feren malbé com la rosa darrerenca,
i els besos i les carícies que tenien que ser meus,
fugiren com sospirs esgarrifats entre la pluja primaverenca.

Només una timida somrisa se t’escapa,
només de vegades, i l’amagues de la meva mirada,
perque deu ser així,
i fora preguntes innecesàries.

I de vegades, només de vegades, una mirada,
un gest inconfundible, com vingut de tramuntana,
se t’escapa, i vola fins la memòria d’aquesta ment turbada,
Recordant-me que un cop forem més que coneguts.